Miquel Puig fa un repàs de les mancances de l’economia espanyola
Arnau Montserrat
"Una societat decent és la que tracta bé els seus ciutadans". Així inicia el que Miquel Puig auto denomina assaig que busca trobar què és un país decent i què no ho és. Ho fa des de les dues premisses que ell considera fonamentals en l'àmbit econòmic, que és d'on mesurarà la decència dels països: La Prosperitat o quant produeix un país i l'equitat o com distribueix aquesta producció entre els habitants.
Però, ¿Que és la decència? Un terme massa relatiu del que crec que en parla amb massa clau econòmica i poc humana. No hauria de parlar de decència sinó de decència econòmica, termes dels quals n'hi ha una diferència. De fet l'econòmica entra dins del terme decència generalitzat.
Segurament tenim més esperança de vida que Guatemala, o millors condicions d'habitatges que a moltes parts de Mèxic (cito països analitzats en l'assaig), però si veiem les dades que durant tot el text ens deixa l'autor, Espanya va sense fre cap a la indecència econòmica i com bé apunta com a principal problema d'aquest tipus d'Estats, els polítics que ens governen no volen veure la realitat que ens envolta.
A més el llibre, té un punt de relació amb el que ja vam analitzar en el passat de Víctor Català, "Quiero entender la economia". Ell deia que l'educació i la cultura són les principals fonts de riquesa d'un país i el factor més important per al seu desenvolupament. Doncs bé, en el llibre del Miquel trobem una ampliació d'aquest tema i com de lluny estem de la proposta del Víctor. A Espanya un total del 34% de la població només té l'ESO. Si ha de ser un factor important i que ens ha de fer un país decent, anem molt desencaminats. Som el país d'Europa amb més alt índex d'abandonament escolar.
El problema però és el perquè d'aquesta situació. La gent deixa d'estudiar perquè els llocs de treball a Espanya no demanen un alt grau de qualificació. Gent amb carreres universitàries que acaben treballant en una posició molt per sota del que realment aspiren, a més d'uns salaris massa baixos. Li dedica gran part del llibre a explicar que Espanya és un país on dominen els llocs de treball poc qualificats en excessiva mesura i amb baixa remuneració, el que acaba provocant que sigui un Estat de Benestar sense un sistema sanitari, educatiu, o d'un sistema de pensions competitiu i que permeti un major desenvolupament econòmic. Tot el contrari.
Precisament el sistema de pensions és un altre gran problema per a Espanya. Ho és ara, però serà més greu de cara al futur. Any rere any hi haurà un 0,7% menys de persones en edat de treballar, per tant menys ingressos per cotització laboral. El Miquel dóna una dada clau: Espanya de cada 100 euros que dóna per pensió, només en rep 78. Pèrdues que segons les dades demogràfiques aniran a pitjor.
També coincideix amb en Víctor Català en el tema de les ideologies polítiques i com aquestes afecten en el desenvolupament econòmic d'un país. El llibre del Miquel critica ambdues posicions, tant d'esquerres com de dretes però sobretot als polítics en general. Al·lega que molt dels països que són pobres és degut a la mala gestió política que fan els seus propis governants, que ja els hi va bé la situació en la qual estan. Ho explica amb un exemple molt clarificador quan parla d'un hotel de luxe: "En aquest tipus d'habitacions només poden accedir gent del petroli i governants de països pobres".
I si proposem la immigració com a possible solució a la situació econòmica la societat s'escandalitza. De fet, amb raó, ja que haurien de cotitzar 8 milions de persones estrangeres a Espanya perquè per exemple el sistema de pensions s'igualés. No som un país decent quan més de la meitat dels espanyols consideren que la immigració és literalment una "càrrega".
Però després de tota la crítica i el pessimisme mostrat durant tot el llibre, en Miquel ens sorprèn col·locant a Espanya en el lloc número 16 dels països més decents analitzats. Per sobre de tots els estats llatinoamericans. Tot i això i vistes les previsions que fa, estrenyem-nos els cinturons que anirem cap avall en el rànquing o si no sempre podem fer com aquell que va dir "¡Que no estamos tan mal, hombre!".
Títol: Un bon país no es un país low cost
Autor: Miquel Puig
Edició: Grup 62
ISBN: 9788429774627
Pàgines: 288
Comments