top of page
  • Google+ Social Icon
  • Twitter Social Icon
  • LinkedIn Social Icon
  • Facebook Social Icon

Altres blogs d'interés:

Econogamer    


EconomicZ

El preu de l'esport 

L'economia del hashtag  

Spolier News

Tursicat

 

                            

Buscar

L’educació com a base del futur econòmic

Foto del escritor: Talking BusinessTalking Business

Víctor Català ens endinsa en els principis bàsics de la crisi econòmica viscuda a partir de 2008.

Portada del llibre de Víctor Català


Títol: Quiero entender la economía

Autor: Víctor Català

Edició: Plataforma

ISBN: 9788416096541

Pàgines: 144


Víctor Català, economista de professió, ens apropa al món de la macroeconomia per a aquells no experts en la matèria. Ho fa de manera magistral a través d'una conversació amb el seu nebot, que agafa el paper del lector per a preguntar tots aquells dubtes sobre els múltiples conceptes econòmics que van sorgint al llarg del camí.


Es tracta d'una estructura senzilla que ens transporta des de la més bàsica afirmació que, en macroeconomia, les despeses són iguals als ingressos, fins a la conclusió final on busca la solució a la crisi econòmica patida a partir de 2008 amb el boom immobiliari. L'objectiu és fer un recorregut entre els conceptes més bàsics, com la diferenciació entre polítiques fiscals o monetàries, perquè el lector pugui formar una idea de quina solució podria aplicar a la problemàtica econòmica d'avui en dia.


Des d'un primer moment, l'autor apunta cap a la confiança i la por com a aspectes fonamentals per entendre l'economia, ja que aquesta, tot i basar-se en una matemàtica, no és una ciència exacta. Un clima de por o de poca seguretat social pot derivar en canvis no previstos pels economistes. L'objectiu principal del llibre és evitar que la por s'apoderi de la societat i aquesta tingui els coneixements suficients per evitar ser enganyats per a polítics que utilitzen l'economia com a instrument bàsic per a fer demagògia.


Tota la tesi que defensa es fonamenta en la que ell anomena la Gran Fórmula Macroeconòmica (Despeses=Ingressos), que utilitza en diverses ocasions amb exemples quotidians de fàcil comprensió. En això es basa el llibre, en exemplificacions simples de fets extremadament complexos com les polítiques fiscals o monetàries. Metàfores econòmiques, com la conversació que manté amb el seu nebot.


Ens contraposa els avantatges i els defectes de les polítiques econòmiques que es poden aplicar (fiscals o monetàries) i aclareix en quines situacions serien les ideals per a ser aplicades. El nebot s'encarrega, per exemple, de fer-nos veure que la inflació no és tan dolenta com ens volen fer creure, per després ser en Víctor la veu que posa el contrapunt a l'afirmació del seu nebot. És així com aconsegueix donar veu a totes parts, favorables i desfavorables.


Tots aquests conceptes són part de les possibles solucions que els països tenen sobre la taula quan es produeix una situació d'alarma econòmica com la viscuda l'any 2008. El problema però, no està en l'aplicació d'una o altre tipus de política econòmica, sinó que se situa més a baix, en l'educació dels joves. Segons Víctor Català, l'educació i la cultura són les principals fonts de riquesa d'un país i el factor més important per al seu desenvolupament. Una bona qualitat professional camina cap a l'excel·lència empresarial, condició necessària per al desenvolupament econòmic. Un altre dels objectius d'aquest llibre és aquest, fomentar aquesta educació que reclama.


Víctor també critica la idea de la societat que diu que els treballadors són els bons i els empresaris els dolents. Veu necessari un canvi de xip en aquesta visió social perquè fonamenta l'altre gran solució a una crisi econòmica, en l'emprenedoria. Aquesta no ho és en l'actualitat perquè els emprenedors no reben les ajudes suficients i existeix més risc de sortir perdent, que guanyant. Com bé diu en el llibre, la majoria de noves idees acaben fracassant.


Per tant, quina solució a la crisi econòmica extraiem del llibre? Cap. Perquè per molt que es vulgui simplificar l'economia per a terrenals, aquesta és tan sofisticada i imprevisible que ni els més entesos es posen d'acord. La ideologia política és un factor determinant en la visió de cada país, i inclús el passat determina les accions del present. Que li diguin a Alemanya, que no vol ni sentir parlar de la inflació després de la que va viure el 1923, quan la taxa va arribar al bilió %.


En situació de crisi s'ha d'ajudar al malalt, sense excedir-se, veient com evoluciona de forma autònoma i intentant que no es mori. Si no, com diu el Víctor, sempre ens quedarà l'amor, l'amistat, la naturalesa, aprendre, somiar, somriure, i passar-ho bé, que de moment és gratis.

18 visualizaciones0 comentarios

Entradas recientes

Ver todo

Comments


SIGN UP AND STAY UPDATED!
  • Grey Google+ Icon
  • Grey Twitter Icon
  • Grey LinkedIn Icon
  • Grey Facebook Icon

© 2023 by Talking Business.  Proudly created with Wix.com

bottom of page