Francesc Cabana explica les claus de la fallida de l’economia a Catalunya al seu llibre “La cultura de la cobdícia”
L'autor del llibre, Francesc Cabana, al Palau de la Generalitat. CCMA
Títol: La cultura de la cobdícia
Autor: Francesc Cabana
Edició: Raval Edicions SLU, Pòrtic
ISBN: 978-84-9809-074-1
Pàgines: 130
Poques persones coneixen millor els secrets de l’economia que Francesc Cabana. L’autor de “La cultura de la cobdícia” (2009, Pòrtic Visions) és un prestigiós historiador econòmic, que ha publicat al llarg de la seva trajectòria més de 20 llibres sobre el món de l’economia.
A “La Cultura de la cobdícia”, Cabana explica com es va generar la crisi del 2008, arribant fins a casa nostra amb unes proporcions que l’han convertit en la primera gran crisi del s. XXI. Anteriorment s’identifiquen dues d’igual o major calibre: La gran Depressió (1929) i la de l’augment del preu del petroli per part de la OPEP (1973-74).
Després d’un inici contextualitzador, explicant de forma molt superficial l’economia internacional i nacional del s. XX, l’autor comença a explicar la gestació de la bombolla immobiliària. Sens dubte, aquesta va ser la principal causa de la crisi a casa nostra. L’explicació del terme és senzilla: s’anomena bombolla a aquest fenomen perquè els preus d’uns actius comptables s’inflen com un globus i amenacen amb esclatar.
De fet, una de les claus de “La cultura de la cobdícia” és la seva facilitat entenedora. Cabana s’esforça per explicar complexos termes econòmics de la forma més senzilla possible, i el lector aconsegueix adquirir coneixements de termes com “hedge funds” (unes particulars inversions d’alt risc) o “insider trading” (informació confidencial sobre una empresa que permet especular a l’alta o a la baixa abans de que el mercat ho pugui conèixer).
Un cop l’autor ha explicat la generació de les bombolles, s’explica el fenomen del crèdit crunch, succeït al 2007 i pel qual es va dur a terme una restricció a la generosa oferta de diners per part de les entitats financeres durant els anys anteriors.
En un primer moment, la majoria dels economistes i polítics van pensar que la crisi financera era la conseqüència immediata de la crisi immobiliària, però un cop van entrar en profunditat a abordar el problema es van adonar que l’assumpte era molt important. Segons Cabana, hi havia massa pols amagada sota de la catifa.
A més, els problemes es succeeixen. En el cas d’Espanya, les immobiliàries necessiten diners després de fer fallida i els bancs espanyols confien en elles i els hi donen. Llavors demanen diners als bancs europeus, que els hi presten, però passat el temps de venciment s’adonen que els espanyols no els hi poden tornar perquè les immobiliàries tampoc ho han fet.
El llibre avança cronològicament, i s’atura al març de 2008 explicant la caiguda de Bear Sterns. Posteriorment, farà el mateix amb la fallida de Lehman Brothers, el més gran banc de negocis (amb anterioritat s’explica la diferència entre banc de negocis i d’inversió) dels EUA, que provoca la caiguda de Wall Street. D’aquesta manera, Cabana realitza un petit anàlisi d’Europa país per país i causa per causa arran d’aquesta fallida econòmica.
Per si fossin pocs els problemes, també hi ha lloc pels estafadors. Amb menció especial pel frau piramidal de Bernard I. Madoff, que va aconseguir enganyar el Banco Santander, BBVA, Caja Madrid i Banca March només a Espanya.
Tot i el dramatisme dels fets (encara que a Cabana segur que no li agradaria aquest terme tan exagerat per a definir la crisi econòmica), l’autor encara té temps per explicar acudits a les seves línies. Així ho fa per explicar la crisi de confiança paral·lela, o conseqüent, de la crisi econòmica.
Els fets, com la majoria gràcies a les explicacions de Cabana, són senzills: si els mitjans diuen que vindrà una crisi, encara que no hagi arribat, la gent deixarà de comprar un producte determinat per prudència. Posem per cas que aquest producte són els telefons mòvils. Llavors, la gent intentarà apurar una mica més la vida dels seus aparells, la qual cosa provocarà una caiguda d’aquest mercat, i conseqüentment dels proveïdors d’aquest sector. Per això, la confiança esdevé un factor clau en una crisi econòmica.
En qualsevol cas, Cabana dona esperances pel futur. De fet, l’últim capítol, titulat “la sortida del túnel”, és un recull de possibles solucions per aquesta crisi. L’únic necessari per a sortir, en paraules de l’autor, serà el consum, que és l’eina indispensable per a tornar a fer girar el cicle i passar de la recessió a l’expansió (les dues fases de l’economia de mercat). Tot i així, de cara al futur, el més important serà substituir la cobdícia per la solidaritat, perquè el desenvolupament econòmic també necessita d’una nova moralitat a l’economia.
Comments