El catedràtic d'economia financera i compatibilitat fa un repàs de l'actualitat econòmica a nivell català i espanyol.
Arnau Montserrat i Francesc Ripoll
"L'economia catalana va com una moto". Així de contundent es va mostrar Oriol Amat a l'entrevista realitzada a la Universitat Pompeu Fabra. Va aprofitar l'ocasió per reforçar les fortaleses que té Catalunya com a motor econòmic a més de destacar el "potencial" que té com a país.
És catedràtic d'economia financera i comptabilitat a més de ser l'autor de diversos llibres com "Empreses que menteixen". En ell afirma que un 40% de les empreses cometen irregularitats i en distingeix de dos tipus: "Les legals, perquè la legislació té característiques que seguint-la pots estar enganyant. Ho fan el 30% de les companyies. Després tenim les il·legals on l'empresa amaga unes vendes i fa veure unes vendes que no té. Ho fan un 10% de les companyies en l'àmbit internacional".
Va destacar que en l'economia mediterrània, les penalitzacions a aquestes il·legalitats són "més baixes que per exemple en el món anglosaxó" i per clarificar-ho va posar l'exemple del cas Enron: "Era la tercera empresa elèctrica més gran d'Estats Units i va haver-hi uns anys que el benefici baixava, i per amagar aquesta caiguda va inflar el benefici un 16%. Això des del punt de vista mediterrani és una ximpleria. Quan els EUA es va adonar, l'auditor va plegar i la cotització de l'empresa va fer fallida", explicava l'Oriol.
Però com es maquillen uns comptes? L'Oriol va donar la següent explicació:
"Seguint amb el cas Enron, ells utilitzaven unes filials a paradisos fiscals, a les illes caiman. Quan s'havien d'endeutar, el préstec el demanava la filial. Per tant, la filial aconseguia el préstec perquè Enron el garantia. Quan la filial tenia els diners, es feia veure que es venien unes coses i es pagaven amb els diners del préstec, Enron amagava uns deutes i feia veure que feia unes vendes irreals. És una manera de maquillar-los."
Vam entrar doncs al tema pilar, Catalunya. La fuga d'empreses no preocupa a l'Oriol: "És un tema molt polititzat. Els enemics del procés consideren que dient que l'economia catalana s'enfonsarà aconseguiran que la gent s'espanti i acabi votant el bàndol que no és sobiranista. Les dades però desarmen els catastrofismes perquè l'economia va molt bé", comentava l'Oriol que afegia: "A Catalunya hi han 600.000 empreses i només 3.000 han dit que han canviat la seu. Empreses de vi que han posat la seu a La Rioja, d'acord. Però les vinyes on les té? Les tenen aquí. La realitat és que les multinacionals han tingut pressions del màxim nivell espanyol i van dir que no canviaven".
L'economista considera que la situació a Catalunya és molt bona tot i la situació política: "L'economia catalana va com una moto. L'any 2017 ha crescut un 3 i pico % que és moltíssim. Té febleses com per exemple que els llocs de treball que creen són de salaris molt baixos. Creix més que Espanya i que la mitjana de països de la UE, però és cert que són salaris molt baixos. L'altra feblesa que té és que els llocs de treball són de poca qualitat", afirmava.
No veu desgavellada la idea d'una viabilitat econòmica en una Catalunya independent:
Fets com els de l'1 d'octubre o els atemptats de Barcelona si els considera perjudicials per la salut econòmica catalana, però no en gran mesura: "En el moment que alguns fets no són bons pel turisme si afecta negativament a alguns sectors. Però s'han anat recuperant. El que hem d'aconseguir entre tots és que no hi hagin fets que puguin afectar negativament a Barcelona, Catalunya i en definitiva també a la resta d'Espanya. I per això el que hem de fer és que els polítics s'asseguin en una taula. Els problemes se solucionen parlant. Però també s'ha d'aprendre a cedir...".
Tot i aquesta falta de diàleg, no considera que el procés estigui tenint conseqüències de massa impacte sobre l'economia "perquè ja fa massa anys que dura" tot i els boicots i contra boicots: "El 2017 és la primera vegada que el vi més venut a Catalunya ha sigut català. Abans era el de la Rioja i els números del sector hoteler del 2018 estan per sobre dels de 2017".
Col·laborador en certs diaris i mitjans de comunicació, l'Oriol també va voler donar la seva opinió sobre el futur econòmic del periodisme:
Comentários